Carta de 1952-01-13 a Josep Ferrater Mora des de Princeton (Estats Units d'Amèrica)

Abstract

Castro explica a Ferrater que està redactant l'últim capítol de España en su historia: cristianos, moros y judíos en la versió anglesa i comenta la dificultat amb què s'enfronta per traduir certs conceptes. Li fa saber que començarà un cicle de conferències sobre alguns temes de literatura i sobre els conceptes d'humanitats, i de Renaixement i de Barroc. Li comunica que després de vuit anys ha tingut notícies d'Eduardo Nicol i que la carta mostrava tristesa pels escrits de Castro sobre Catalunya. Segons Castro, les tres zones de la Península amb consciència de si mateixes (Catalunya, Castella i Portugal) es caracteritzen per no haver despuntat mai pel que fa a la intel·ligència (amb l'excepció dels jueus): les activitats discursives no es desprenen dels valors ibèrics. D'aquí que no ens hagi d'estranyar que els uns s'hagin barallat sempre amb els altres. Castro acaba la carta explicant l'anècdota divertida d'un amic italià que, al comentar-li a Castro que va ser estafat per un compatriota, Castro li digué que això no el sorprenia perquè la criminologia va començar a Itàlia (i ho il·lustra dient que fa anys el 80 % de la població presidiària de Denver tenia cognoms italians). Segons Castro, Itàlia no té "textura" moral ni coratge èpic