[Diari] 2: 29 desembre 1945-12 setembre 1946

Abstract

Llibreta manuscrita enquadernada que conté reflexions personals de Joan Ferraté sobre el sentit de la vida i l'experiència de la mort, amb expressions freqüents sobre la sensació de fracàs, la seva baixa autoestima i insatisfacció i sobre cerca la de la felicitat però en el qual també elabora concepcions polítiques sobre Espanya com a país fracassat i la manca de sentit d'estat dels espanyols i mostra la seva incomprensió envers el catalanisme. Dedica moltes pàgines a una carta enviada al seu amic Bedós i a analitzar la seva relació, també esmenta una relació amb Maria Eulàlia. Apunta un projecte d'estudi sobre la revolució de Catilina. Esmenta o comenta les seves variades lectures i referències: Pío Baroja, Paul Verlaine, Emilio García Gómez, Julien Sorel, Henry de Montherlant, Thomas More, Hermann Heller, Eugeni d'Ors, Charles Dickens, André Gide, Max Scheler, Carl Schmitt, Luis Recasens, Miguel de Cervantes, José Ortega y Gasset, Oscar Wilde, Azorín, Dionisio Ridruejo, Stendhal, Juan José López-Ibor, León Homo, Josep Pla, Joan Puig i Ferreter, Pere Corominas, Luis Díez del Corral, Pedro Laín Entralgo, Antonio Tovar, Josep Pijoan, Salvador Espriu, Camilo José Cela, Sal·lusti, Karl Liebknecht, Terenci, James Joyce, Emmanuel Bove, Xavier Zubiri, Pedro Calderón de la Barca, Diego de Saavedra Fajardo, Ramon Llull, Ángel Ganivet, Miguel de Unamuno i la "Nouvelle Revue Française". El diari reflecteix també en algun passatge la difícil relació amb la seva mare i amb el seu germà; Gabriel Ferrater i acaba amb referències a la depressió i al suïcidi