Fons Iu Bohigas i Blanch

Iu Bohigas (Salt, 1911- Sant Gregori, 2004)


Mestre i pioner de l’ensenyament del català durant el franquisme. Estudia magisteri a la Normal i aprèn català de forma autodidacta. El 1930, amb d'altres joves saltencs, funda la revista El Poble de Salt. L'any 1932 inicia la col·laboració a l’Autonomista i durant un semestre, fa de mestre a l'escola de Bonmatí. L'any 1934 obté el títol de mestre de la República.


Acabada la guerra, s'exilia a França. El 1948, fa un curs de mestre de català per correspondència organitzat per la Generalitat a l'exili i supervisat per Pompeu Fabra. L'any 1950 retorna a Salt i el 1955 prepara i imparteix un curs de català per correspondència basat en un mètode propi, el primer curs d'aquestes característiques de la postguerra. També fou el primer que començà a donar les primeres classes presencials de català a Salt i Girona després de la Guerra Civil.


Epistolari format per 63 cartes manuscrites que Iu Bohigas va enviar a la seva dona; Felipa Costabella, durant la Guerra Civil i l’exili (1938-1948).


Lloc web del Fons: Fons Iu Bohigas (Universitat de Girona)

Més documents a Documents del Fons per a la Història de l'Educació

Retrat d'Iu Bohigas

Imatge open access