[Diari] 6: 4 desembre 1949-25 desembre 1950

Abstract

Llibreta enquadernada, manuscrita, en la qual Ferraté reflexiona sobre la solitud, la vida quotidiana a la ciutat, l'alliberament de la preocupació pel jo, el pecat original i la culpa, sobre la superació del passat, la vida i el somni, o sobre la novel·la, com a falsificació de la vida. Hi esmenta de forma recurrent el concepte grec de "Moira", (destí irracional, immoral; concepció que assimila a la providència i que l'ajuda a superar la seva crisi dels anys anteriors). També hi fa una reflexió sobre l'art i l'artista, l'art com a tensió entre el caos de la vida, la unitat de visió i realització de l'obra d'art i la forms. Esmenta diversos autors: Jules Laforgue, Horaci, Tibul, André Gide, Goethe, Jacob Burckhardt, Jean Paul Sartre, José Ortega y Gasset, Arthur Rimbaud, Carles Riba, Friedrich Nietzsche, Gustave Flaubert, Píndar, Italo Svevo, James Joyce, Aldou Huxley, Jorge Guillén, Aristòtil, Sòfocles, Antonin Artaud, Karl Jaspers, Charles Baudelaire, Friedrich Nietzsche, Eugeni d'Ors, Jean-Paul Sartre, Walter Pater, Martin Heidegger, Plotí, Hegel, Arthur Rimbaud, Friedrich Schelling, Hesíode, Johann Gottlieb Fichte, Immanuel Kant, Friedrich Schleiermacher, Anaxàgores, Aristòtil, Sant Tomàs, Spinoza, Plató, Hermann Keyselring, Stéphane Mallarmé, Thomas Mann. Entre aquests, cita versos d'Albi Tibul, Horaci, Aristòtil, Hesíode i dels diaris d'André Gide. Pel que fa als amics i relacions; parla de Martín, Tàpies i Costafreda