Miquel Prats, cirurgià de Girona, malalt, però en plenes facultats, fa testament i anomena marmessors la seva mare, Esperança Prats, el seu fill, Francesc Prats, Llàtzer ça Coromina, frare Jaume Pani, de l'orde de Sant Agustí i a Salvi Fàbrega, notari públic. Notifica que vol ser sepultat al cementiri de l'Església de Sant Feliu de Girona