Alamanda de Güell, infermera del Monestir de Sant Daniel de Girona, redueix a Bernat de Llac, draper i ciutadà de Girona i senyor útil del mas Mosqueres de Celrà, la servitud d'homes i dones propis d'aquest mas a un cens anual de vint sous amb dret d'empara. La concessió, valorada pels comissionaris Pere Berenguer de Casanoves i Berenguer Mugessi, clergues beneficiats de la Seu de Girona, i amb l'aprovació del bisbe, es fa amb el consentiment de l'abadessa del Monestir i tota la comunitat
DUGiFonsEspecials