Fons Manuscrits de la Universitat de Girona http://hdl.handle.net/10256.2/14454 Fri, 09 May 2025 15:08:10 GMT 2025-05-09T15:08:10Z Fons Manuscrits de la Universitat de Girona http://dugifonsespecials.udg.edu:443/bitstream/id/55154/ http://hdl.handle.net/10256.2/14454 Breve ragguaglio ed storia di don Ferdinando d'Aldana primo dei Maldonadi: storie ricavate dei vari libri e documenti che trattano della famiglia Perez d'Aldana Maldonado http://hdl.handle.net/10256.2/16902 Breve ragguaglio ed storia di don Ferdinando d'Aldana primo dei Maldonadi: storie ricavate dei vari libri e documenti che trattano della famiglia Perez d'Aldana Maldonado Desconegut Manuscrit sobre el llinatge dels Aldana, integrat per tres seccions ben diferenciades: Breve ragguaglio ed historia di Don Ferdinando d’Aldana, primo dei Maldonadi, istorie ricavate dei vari libri, e documenti che trattano della famiglia Perez d’Aldan Maldonado. L'obra en una primera part explica la història del fundador de la família Aldana, Hernado de Aldana, i com va canviar el seu cognom per Maldonado arran d'un duel que va guanyar contra Guillem de Normandia mentre feia un pelegrinatge a la Mare de Déu de Montserrat. La segona part, titulada “Luoghi di Historie di varij libri che trattano Alda-na e Maldonado, che è tutta una”, conté una antologia de passatges extrets de diferents llibres que tracten sobre la família Aldana o sobre alguns dels seus membres, citant diferents fonts, com ara el "Libro de las cosas y grandezas memorables de España" o "La crónica de la orden de Calatrava". La tercera i última part del manuscrit conté quatre documents relacionats directament amb Francisco d'Aldana o amb la seva família Dates establertes a partir dels documents inclosos datats, una carta del 1571 i una referència temporal explícita d'una obra de 1636; Recull factici de diverses obres que inclou "Luoghi di Historie di varij libri che trattano Aldana e Maldonado, che è tutta una" i quatre documents al final relacionats directament amb el poeta hispanoitalià Francisco de Aldana (1537-1578): còpia de diploma en llatí per Hernando i Cosme d'Aldana (germans del poeta) i concessió per part de Francesc I de Medicis als germans Aldana d'una mercè de 300 ducats a l'any 1571, còpia de carta de don Fadrique de Toledo, IV Duc d'Alba, a Francisco de Aldana, Tordesillas, 20 de febrer de 1577, còpia i traducció a l'italià d'una carta escrita originalment en portuguès, del rei don Sebastià de Portugal a l'ambaixador Cristòbal de Moura, sobre els mèrits del capità Francisco de Aldana, Salvaterra, 10 de desembre de 1577 , carta autògrafa de Benito Arias Montano a Francisco de Aldana, Madrid, 30 de gener de 1578; Francisco de Aldana (Regne de Nàpols, 1537 - Kasr al-Kabir (Marroc), 4 d'agost de 1578) fou un militar espanyol, i un dels més importants poetes en llengua castellana del segle XVI, en la segona fase del Renaixement espanyol. No hi ha constància certa del lloc exacte del seu naixement, per la qual cosa i per l'existència de diferents famílies amb el mateix cognom, la seva filiació s'ha debatut durant segles: Gil Polo, en les estrofes finals del "Canto del Turia" (1564), esmenta un Aldana entre els poetes valencians del seu temps, a qui Maians (seguit després per Ximeno) identifica erròniament amb el poeta castellà, i el suposa nascut a València. Torres Amat comparteix aquesta identificació errada, però afirmant que nasqué a Tortosa, de la família dels Aldana tortosins. Menéndez Pelayo els desmenteix dient que probablement era de Valencia de Alcántara, i encara Rodríguez-Moñino el faria d'Alcántara, sense prou fonament. Finalment, Elias L. Rivers, basant-se en documents llavors inèdits, determinà que molt probablement era nascut al regne de Nàpols i fill del militar extremeny Antonio de Aldana; Manuscrit sobre paper; 298 x 210 mm.; Enquadernació en pergamí sobre cartró, títol manuscrit al llom: "Histaldana"; Aquest manuscrit ha estat objecte d'estudi a l'article d'Adalid Nievas Rojas, '“Para seguir cortes y servir a los reyes de la tierra”: las vidas cruzadas de Aldana y Arias Montano a raíz de un nuevo documento', publicat a Studia Aurea, 2021, núm. 15, p. 533-610. Disponible a https://doi.org/10.5565/rev/studiaaurea.450 Mon, 01 Jan 1571 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.2/16902 1571-01-01T00:00:00Z Gramàtica catalana [bloc C] http://hdl.handle.net/10256.2/14458 Gramàtica catalana [bloc C] Cardellach i Busquets, Pau Tercera part de la Gramàtica que conté: anotacions disperses relatives a diferents aspectes que es tracten en la Gramàtica; una mena de llista d'equivalències catalanes de terminacions nominals castellanes; la introducció a la Gramàtica, titulada 'Sobre la lengua catalana'; un extracte de les 'Memorias para ayudar a formar un diccionario critico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña' de Torres Amat. Hi ha fragments copiats del diccionari de Torres Amat com: el poema 'Oda a la Pàtria' de Bonaventura Carles Aribau, un fragment del Torcimany d'Averçó de Ramon Vidal de Besalú, una "Poesía de Mn Jordi de Sant Jordi", un llarg poema de Joan Rocafort amb informacions diverses sobre aquest autor i altres de la seva època, un altre poema de Lluís de Requesens, i a la part inferior alguns apunts sobre la recepció de Jordi de Sant Jordi. A continuació s'inicia un text seguit sobre la història de la llengua catalana i del seu nom, amb fragments copiats de testimonis lingüístics antics. Finalment hi ha un full que no té res a veure amb la Gramàtica, que correspon a l'esborrany d'una carta de caràcter personal El tercer bloc el conformen un seguit de plecs i fulls solts, la majoria de la mateixa mida que els folis del grup anterior, els quals es troben agrupats a l’interior d’un bifoli, que els fa de guarda. Aquests materials, poc o gens estructurats entre si, corresponen la majoria d’ells al que hem organitzat com a capítol introductori, encara que l’ordenació que n’hem fet a l’hora d’editar la Gramàtica s’ha basat en criteris de sentit, i no pas en cap indicació de vinculació formal que aquest papers continguin. Tots els fulls d’aquest bloc són escrits també de la mà de l’autor de la Gramàtica, per bé que amb tintes i mides de lletra diverses, que suggereixen estadis i moments diferents en la seva redacció. Cap dels fulls no presenta una numeració original, per la qual cosa he procedit a numerar-los jo mateixa, en llapis, segons l’ordre que he considerat més coherent; he utilitzat xifres romanes per a la foliació d’aquest bloc, per diferenciar-la del bloc B, foliat amb xifres aràbigues.; Descripció de la naturalesa, característiques i continguts de cadascun dels plecs i fulls aplegats en aquesta part del manuscrit: - f. I i XVIII: Són el primer i el darrer full d’aquest bloc, i conformen un bifoli a l’interior del qual s’ubiquen, com s’ha explicat, tota la resta dels fulls —el paper, més enfosquit que la resta, segurament per la seva funció de guarda. El full I conté anotacions disperses relatives a diferents aspectes que es tracten en la Gramàtica, les quals ocupen tot el recto i una tercera part del verso. Hi ha l’epígraf «Notas», escrit al marge esquerre, en lletra més grossa i en sentit transversal, que confirma el sentit d’aquests apunts [fig. 10]. Val la pena destacar que algunes d’aquestes “notes” són referències de textos (bàsicament de les antigues Constitucions de Catalunya) on es documenten determinats fenòmens o trets gramaticals que sembla s’haurien d’explicar en la Gramàtica; sorprèn aquesta pràctica, perquè en la Gramàtica, finalment, tots els exemples semblen posats ad hoc, i en cap cas s’argüeixen “autoritats”; els apunts deuen correspondre, doncs, a una fase molt embrionària de l’obra. No he considerat necessari, en l’edició, transcriure aquestes notes, ja que tenen molt poc interès i són de difícil lectura. El full darrer (f. XVIII) és en blanc. - f. II: És una quartilla solta, de costats lleugerament irregulars (210 x 150 mm. aprox.), que només és escrita al recto i, en unes poques ratlles, a la part superior del verso. Conté exclusivament una mena de llista d’equivalències catalanes de terminacions nominals castellanes de l’estil que segueix: «Los en -ero, en -er: primero - primer los en -ancio, en -anci: rancio - ranci, cansancio - cansanci los en -azo o en -aso, en -as: brazo - bras, vaso - vas los en -on, en -o obscura: canción - cansó, porrón - porró...», i així fins a 34 equivalències. Aquesta llista té vinculació, probablement, amb el passatge de la introducció a la Gramàtica, on s’inclouen llistes d’equivalències entre el llatí, el castellà, el català i el francès, per determinar les afinitats del català. No he considerat necessari transcriure íntegrament aquest paper. - f. III-IX: Es tracta d’un full solt (f. III) i tres bifolis que contenen el text articulat de de la introducció a la Gramàtica, titulada Sobre la lengua catalana —un anotació transversal, al marge esquerre del f. IIIv, adverteix: «Introducción». Hi ha una numeració original, a l’angle superior esquerre, que abasta el full primer (1), el primer plec (2) i el tercer plec (3), la qual cosa suggereix que el text contingut al segon dels plecs en foli va ser afegit més tard; i això és perfectament possible, com sigui que en el segon bifoli (f. VI i VII), el full VII és en blanc, i el full VI tan sols allarga la llista de paraules en català i en francès iniciada a Vv i que acaba a VIIIr. El foli solt és una mica més petit que els altres (295 x 203 mm.; sembla retallat) i d’un color diferent, una mica verdós. El text és seguit, fora del full en blanc que ja he assenyalat, i en els passatges on es llisten paraules presenta una disposició de quatre columnes [fig. 11]. Només hi ha un afegit al marge a Iv. - f. X: És un full solt, una mica més curt que els folis que el precedeixen (298 x 208 mm.) i sembla també retallat. És escrit amb una lletra molt petita i en tinta negra, encara que la lletra és clarament, també, la de Cardellach. Conté, al recto, un extracte de les Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los autores catalanes... de Torres Amat, sobre l’origen de la llengua catalana i del nom de Catalunya; al verso es copia, també de les Memorias, el cèlebre poema de Bonaventura Carles Aribau que se sol titular Oda a la Pàtria [fig. 12]. El text primer sembla destinat a confegir un apartat sobre la història de la llengua catalana —i així l’hem articulat en l’edició—, i el segon sembla destinat a integrar-se en una antologia poètica. - f. XI i XII: És un altre bifoli amb apunts i fragments extrets també del diccionari de Torres Amat. Té marques d’haver estat doblegat per la meitat, i la vora superior del recto del f. XI es veu masegada i bruta, com si hagués quedat un temps sobresortint del cos del manuscrit. Al XIr s’hi tracta dels comtes catalans a la Provença, de Ramon Vidal de Besalú, del Consistori de Tolosa i es copia un llarg fragment del Torcimany d’Averçó, que arriba fins al primer terç de l’XIv; a continuació es copia una «Poesía de Mn Jordi de Sant Jordi», amb els respectius versos suposadament relacionats del Petrarca entre parèntesis i en el marge dret [fig. 13]. Aquest poema ocupa una tercera part del recto del full XII. La resta d’aquest full és en blanc. - f. XIII-XVI: Són dos bifolis amb més fragments copiats del diccionari de Torres Amat. Al XIIIr, un llarg poema de Joan Rocafort, i al verso d’aquest full, informacions diverses sobre aquest autor i altres de la seva època; al XIVr un altre poema, de Lluís de Requesens, i a la part inferior alguns apunts sobre la recepció de Jordi de Sant Jordi. Al XIVv s’inicia un text seguit sobre la història de la llengua catalana i del seu nom, amb fragments copiats de testimonis lingüístics antics; aquest text s’allarga fins al principi del f. XVv —la resta de la pàgina, en blanc. El contingut del full XVI no té res a veure amb la Gramàtica, i és l’esborrany de la carta de caràcter personal, que s’ha transcrit a l’apartat de la biografia; ocupa tot el recto i la meitat del verso d’aquest full. - f. XVII: És un foli solt, escrit només al recto, on podem llegir-hi una segona versió, més neta, de la carta que he esmentat al full anterior; aquesta, però, no va signada. La vora dreta del paper és força irregular, i sembla que ha estat arrencat per aquesta part. (Fullana, 2014, p. 77-81, http://hdl.handle.net/10803/398239); 33 pàgines foli Wed, 01 Jan 1840 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.2/14458 1840-01-01T00:00:00Z Gramàtica catalana [bloc B] http://hdl.handle.net/10256.2/14457 Gramàtica catalana [bloc B] Cardellach i Busquets, Pau Segon bloc de la Gramàtica que conté els apartats següents: 'Del alfabeto' i l'inici del 'De la pronunciación' ('Pronunciación de las vocales' i part de 'Pronunciación de la e'); anotacions inconnexes com llistes de verbs en -er i en -ir, algunes expressions fetes, exemples d'ús d'algunes de les partícules tractades a la Gramàtica (no·n vull pas, això ray, etc.). Hi continua l'apartat de 'Pronunciación de la e' i, 'Pronunciación de la de la o', 'De los diftongos', 'Pronunciación de las consonantes'. A continuació s'inicia el capítol 'De las partes de la oración', amb el seus primers apartats: 'El artículo' i 'De los pronombres', es completen els apartats 'Del nombre', 'De los adverbios' i 'Interjecciones', i s'inscriuen els primers apartats relatius a la morfologia verbal -'Verbos ausiliares', Ésser, ser, estar. Finalment l'apartat 'De la formación de los tiempos' amb taules dels models de conjugació dels verbs catalans, 'De las partes de la oración', amb els apartats que resten de la morfologia verbal, de les partículas i les conjunciones i el capítol de 'Sintaxi'. El darrer plec d'aquest bloc B conté un índex de la Gramàtica a dues columnes, que porta l’encapçalament "Ýndice del Borrador de la Gramatica Catalana" 86 pàgines foli; A la primera pàgina consta: "Gramatica Catalana, hecha por D. Pablo Cardellach, escrita en Tarrasa durante los 6 meses que estuvo encerrado en su casa para evadir-se de la persecución de q. era obgeto por parte de la Junta Revolucionaria en 1840"; Un conjunt de 22 plecs de paper, de mida foli (310 x 215 mm.), que no estan relligats, però sí numerats a l’angle superior esquerre de la primera pàgina de cada plec —manca el número en els dos primers plecs. Tots els plecs són de dos fulls (bifolis) llevat del número 6, que inclou quatre fulls; aquest plec tampoc no està relligat internament. A banda de la numeració dels plecs, també estan numerats, de la mateixa mà, tots els fulls, a l’angle superior dret del recto de cada full, excepte el segon full (segon del primer bifoli), perquè només és parcialment escrit, i només conté anotacions externes al text seguit de l’obra. He atribuït a aquest full el número 1bis, per no haver de modificar la resta de la foliació original, que utilitzo en les referències internes en l’edició. Pel que acabo d’explicar, tots els plecs menys el primer comencen en número de foli parell. A l’interior del plec tercer (f. 4 i 5) hi trobem un foli solt, de la mateixa mida i originàriament sense numerar, que conté tan sols una breu anotació a la part superior del recto amb què es complementa el text de la pàgina anterior. He atribuït a aquest full el número 4bis. Totes les numeracions que introdueixo en el manuscrit són fetes en llapis; les originals, en la mateixa tinta de l’escriptura. La disposició del text, al llarg de tots aquests plecs que he esmentat, és irregular. Alternen passatges de text seguit, ben marginat, amb lletra regular, exemples centrats, títols ben destacats, etc., amb passatges que donen molta sensació de provisionalitat, amb nombroses esmenes en el text, anotacions marginals, fragments ratllats, incorporacions interlineals, etc. En les notes a l’edició ja he anat donant compte de les més rellevants d’aquestes irregularitats, i he justificat les decisions textuals que, en ocasions, m’ha calgut prendre; Pel que fa a la naturalesa i distribució del text en els 22 plecs, és com segueix: - 1 (f. 1 i 1bis): Conté l’apartat Del alfabeto i l’inici del De la pronunciación (Pronunciación de las vocales i part de Pronunciación de la e); tot això en les dues cares del primer full. El segon full, com s’ha dit, només conté anotacions inconnexes: llistes de verbs en - er i en -ir, sens dubte per a la seva classificació tipològica; algunes expressions fetes, potser per incorporar en el text (però algunes no hi apareixen finalment, com baliga-balaga, anar andoyna, oques a ferrar, tenir nyonya, alsar lo coure, n’hi ha un reguitzell), exemples d’ús d’algunes de les partícules tractades a la Gramàtica (no·n vull pas, això ray, etc.). Tot això és escrit bàsicament al verso d’aquest full [fig. 3]; al recto hi ha anotades només, a l’extrem superior, algunes formes verbals del verb amar. El paper d’aquest primer plec, potser per la seva ubicació, al principi de tot el bloc, té un color més fosc que la resta dels plecs. - 2 (f. 2 i 3): Hi continua l’apartat de Pronunciación de la e i, al verso del segon full, s’hi troba el de Pronunciación de la o. El text, però no és seguit, ni tan extens com en la segona versió d’aquests apartats que trobem en els quaderns del bloc A; sobretot l’apartat de les e és estructurat de manera esquemàtica, amb observacions correlatives i numerades al marge, que prefiguren la redacció definitiva [fig. 4]. Algunes d’aquestes observacions, a propòsit de les e neutralitzades, debilitades i, finalment, elidides, donaran peu, després, a un apartat específic sobre l’apòstrof. - 3-5 (f. 4-9): Hi trobem la resta del capítol De la pronunciación (Diftongos, Pronunciación de las consonantes) i, a partir del full 9r, després d’un espai blanc de separació, s’inicia el capítol De las partes de la oración, amb el seus primers apartats: El artículo (9 r/v) i De los pronombres (9v i ss.). El futur apartat sobre Triptongos, de la versió definitiva de la Gramàtica, és encara aquí un simple paràgraf del De los diptongos (meitat superior del f. 4r, amb un apunt d’amplificació en el marge esquerre). Com que l’apartat sobre la pronunciació dels sons consonàntics ja no és sencer a la versió dels quaderns en quart —i sembla que es volia estructurar diferent—, la versió de la Gramàtica que se seguirà en l’edició, d’aquest punt en endavant (meitat inferior del f. 4r), és la dels plecs en foli que estem descrivint. Al f. 9r (El artículo) hi ha notes al peu de pàgina que remeten a dos llocs del text. - 6-10 (f. 10-21): Continua l’apartat De los pronombres (fins al 13v), es completen els apartats Del nombre (f. 13v-16v), De los adverbios (f. 16v-17v) i Interjecciones (17v), i s’inscriuen els primers apartats relatius a la morfologia verbal —Verbos ausiliares (f. 18r-20r), Ésser, ser, estar (f. 20 r/v) i De la formación de los tiempos (f. 20v en endavant). Aquest darrer apartat s’allargarà fins al foli 24, però inclou entremig un plec reaprofitat, com de seguida explicaré. La lletra és força regular en tots aquests fulls, per bé que hi ha sovint esmenes redaccionals (paraules ratllades i substituïdes a continuació o a sobre) que ens confirmen que no es tracta d’una còpia sinó d’un document de treball original. Hi ha additaments marginals als fulls 10r, 12r, 18r i v; notes al peu a 13r. En els passatges on es llisten adverbis, interjeccions o temps verbals, el text s’estructura en dues o en tres columnes — per exemple als fulls 17, 18 i 19— i en el cas dels temps verbals s’utilitzen també claus i de vegades, amb aquestes, escriptura transversal, sempre de baix a dalt. [fig. 5] - 11 (f. 22 i 23): Aquest bifoli ha estat aprofitat d’alguna versió prèvia de l’apartat sobre la morfologia verbal. De fet, al recto del full 22, que està ratllat amb una gran creu per invalidar el que hi havia escrit, podem llegir-hi l’encapçalament De los verbos, que marca el que devia ser, inicialment, el principi de l’apartat. Deixant de banda el contingut del f. 22r, que ja s’ha incorporat en altres llocs del text, el que sí que forma part de l’apartat De la formación de los tiempos és la gran taula —o taules— dels models de conjugació dels verbs catalans que ocupa les cares interiors del bifoli (22v i 23r), i també el verso del segon full. Per a aquest propòsit, s’han quadriculat, d’una manera un xic irregular, les tres pàgines esmentades, i en lletra molt petita s’han anat omplint les caselles amb les terminacions verbals corresponents a cascun dels temps simples. La indicació del tipus verbal —de vegades amb indicació d’alguns dels verbs que segueixen aquell model— és en lletra més gran, al centre i en la part superior de la filera corresponent. De vegades hi ha observacions o comentaris sobre alguns dels models (excepcions, etc.), que s’insereixen en els espais buits de la taula. La dificultat de lectura és gran, atesa la mida de la lletra, la debilitat de la tinta en alguns punts i la complexitat de la distribució del text. [fig. 6] - 12-21 (f. 24-43): Continua l’apartat De la formación de los tiempos, i es completa el llarg capítol De las partes de la oración, amb els apartats que resten de la morfologia verbal, de les partículas i les conjunciones. A partir del full 34v, trobem el capítol de Sintaxis, amb tots els seus apartats —que en l’edició he reorganitzat lleugerament, tal com s’explica en les corresponents notes al peu. El f. 24r conté també una taula, a la meitat inferior de la pàgina, i en els fulls següents hi és freqüent la distribució del text en columnes, per representar-hi la conjugació dels diferents temps verbals esmentats o, més endavant, per incloure llistes d’exemples (per exemple a 37v-38r, 41v, 42 r/v, etc.). En la representació dels temps verbals s’usen també habitualment les claus, obrint i tancant i, de vegades, marcant també diferents nivells d’inclusió (f. 28 r/v, per exemple). La lletra es manté força regular, encara que són freqüents les esmenes redaccionals, però en alguns punts la tinta ha arribat a un grau molt elevat d’oxidació (f. 30v, 37r, 39r) que dificulta molt la lectura de la pàgina i també de l’altra banda del full, perquè traspassa el paper [fig. 7]. Hi ha additaments marginals als fulls 29v, 31r, 35r, 36r, 37r, 38r i 42 r/v —aquests darrers, en sentit transversal—, alguns dels quals no tenen crida i no és clar en quins lloc del text s’han d’ubicar [fig. 8]. El f. 36v s’ha deixat en bona part en blanc, com si s’hagués reservat per allargar el paràgraf inicial (cinc ratlles de text, a dalt de tot); en l’extrem inferior del full hi llegim un additament al text de la pàgina que segueix, que sens dubte es va fer posteriorment, aprofitant l’espai blanc. - 22 (f. 44 i 45): El darrer plec d’aquest bloc B està numerat (22, a l’angle superior esquerre), però hi manca la foliació, que he afegit en llapis. Només és escrit el primer full, per les dues bandes, i conté un índex de la Gramàtica, de mà del mateix autor, per bé que en una lletra bastant més petita que el text de l’obra, i en una tinta més negra, que ens fa pensar que ha estat escrit amb certa posterioritat. L’índex és a dues columnes, la de la dreta lleugerament més ampla, i porta l’encapçalament següent: «Ýndice del Borrador de la Gramatica Catalana». S’indexen no només els apartats de la Gramàtica, sinó també alguns dels fenòmens recollits en el seu interior, pel que sembla més aviat un índex temàtic; s’indica sistemàticament el número del full on es pot trobar la qüestió indexada, i es segueix la foliació original —el número sol, indica el recto, i l’al·lusió al verso s’indica específicament (Fullana, 2014, p. 73-77, http://hdl.handle.net/10803/398239) Wed, 01 Jan 1840 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.2/14457 1840-01-01T00:00:00Z Gramàtica catalana [bloc A] http://hdl.handle.net/10256.2/14456 Gramàtica catalana [bloc A] Cardellach i Busquets, Pau Es tracta d’una segona versió “en net” dels primers apartats de la Gramàtica: Del alfabeto (sencer) i De la pronunciación (els subapartats: Pronunciación de las vocales, Pronunciación de la e, Del apóstrofo, Pronunciación de la o, De los diftongos, Triptongos, Pronunciación de las consonantes —aquest, incomplet, només fins a la Ch) (Fullana, 2014, p. 73, http://hdl.handle.net/10803/398239) Són dos quaderns relligats, en quart (215 x 155 mm), i paginats per la mateixa mà que ha escrit el text. Tots dos quaderns estan formats de 6 fulls doblats de paper blanc, que donen lloc, per tant, a 24 pàgines cadascun. El relligat és senzill —una costura interior en el plec de cada quadern—, i els dos quaderns resten separats entre si. El segon dels quaderns només conté 7 pàgines escrites (de la pàgina 25 fins a la 31), i la resta són en blanc, sense paginació.; L’escriptura, en aquests quaderns, és molt clara i neta; respecta uns marges que s’han traçat prèviament en llapis, presenta uniformitat en els encapçalaments, té el text organitzat en paràgrafs numerats al marge, els números de pàgina apareixen centrats en la part superior de la pàgina.; La numeració de paràgrafs original recomença en cada un dels apartats (Fullana, 2014, p.73, des de http://hdl.handle.net/10803/398239); 31 pàg. 215x155 mm en 2 plecs Wed, 01 Jan 1840 00:00:00 GMT http://hdl.handle.net/10256.2/14456 1840-01-01T00:00:00Z